Inici

L’ésser humà, com la resta d’éssers vius, és un sistema orgànic en interacció contínua i permanent amb l’entorn. Això implica que, de la mateixa manera que l’entorn és dinàmic, el propi individu també ho és. Així doncs, la salut respon a la capacitat que té el sistema de confrontar l’entorn i tornar a l’estat que té referit com d’equilibri.

En aquest sentit, la malaltia seria el resultat d’una resposta inadequada al medi que persisteix en el temps i que condiciona la mateixa viabilitat del sistema. Aquesta inadequada resposta pot ser causada per l’entorn (traumatismes, dietes inadequades, disposicions de l’entorn perjudicials pel sistema,…) o bé pot ser causada pel mateix individu, en base a la seva relació amb l’entorn (una deficient referència de l’entorn per part del sistema, una deficient resposta interna als requeriments de l’entorn…).

Definir de manera objectiva la causa de la malaltia és una tasca complexa. Bàsicament perquè hi ha una infinitat d’estímuls que es poden vincular al funcionament del sistema, i que s’han pogut donar al llarg de la vida, que en certa mesura es poden haver compensat però que en la situació actual del sistema ja no es pot compensar més. Tot plegat pot generar que la causa d’una dolença ja no sigui la pròpia causa del desordre del sistema sinó la compensació al mateix desordre.

“LA VIDA ÉS LA RECERCA CONSTANT D’UN EQUILIBRI QUE MAI PODEM ASSOLIR”

La vida és canvi i la voluntat del nostre centre (fisioteràpia Horra) és restituir la capacitat de canvi. No cerquem un estat concret sinó una dinàmica concreta, la més versàtil i àmplia possible. Es pretén restituir la capacitat de canvi que la malaltia ha restringit.

La lumbàlgia, la cervicàlgia, la neuràlgia, la inestabilitat, el mareig, el vertigen, l’edema, el limfoedema,… són alteracions de tot del sistema i no només d’una part seva. Tot i les limitacions amb les quals ens trobem en cada cas, després de fer una valoració íntegra de l’individu es procedeix a l’aplicació d’una sèrie de mesures que han de permetre restituir el dinamisme de l’individu.

Aquest centre té com a objectiu incidir en la causa de l’afectació del sistema: observant, analitzant i tractant tot el seu conjunt; tot prenent consciència de les compensacions que el sistema genera. La base terapèutica emprada implica una anàlisi sistèmica però des d’un estudi específic de cada subsistema (vestibular, osteoarticular, limfàtic…) considerant cada pacient com una entitat única i evitant, així, de definir-lo en base a un protocol de tractament definit. Assignant en definitiva a cada pacient el seu propi protocol.

Serveis

Reeducació vestibular

La inestabilitat, el mareig i el vertigen són manifestacions d’una alteració en la percepció de l’equilibri. Aquesta percepció és la suma de les informacions que arriben des dels diferents sensors de què disposem: informació visual, informació que donen certs sensors localitzats a la part posterior de l’oïda i la informació que prové de músculs, tendons, lligaments… Els diferents centres de coordinació de l’equilibri del cervell, en funció de la informació rebuda, donen una resposta que, en el cas de ser adequada, permet a l’individu mantenir-se en equilibri.

L’alteració en el funcionament dels receptors sensorials, la incongruència, la falta de concordança entre les diferents informacions, el predomini excessiu de certa informació sensorial en detriment d’altres, són algunes de les possibles explicacions a l’alteració en la percepció de l’equilibri. La reeducació vestibular correspon al conjunt de tècniques emprades pel terapeuta per tal d’aconseguir l’estratègia adequada pel manteniment de l’equilibri.

Aquest tipus de reeducació precisa un material tècnic específic (videonistagmografia, cadira rotatòria,…) que permet definir la causa de l’alteració perceptiva i, així, corregir-la.

Reajustament biomecànic

La nostra disposició corporal en l’espai no és estàtica ni contínua sinó que varia en funció de molts factors (usos mecànics, estat anímic, activitat professional, condicionants genètics, accidents, …) La nostra biomecànica és la resposta pròpia a tots aquests factors.

Determinar quina és la millor disposició corporal no respon a un criteri únic, sinó que ha d’adaptar-se a les condicions individuals. Mitjançant l’aplicació de diferents procediments terapèutics, es dinamitza el cos per tal que aquest retrobi la llibertat de moviments que li seria pròpia. Aquests procediments es dirigeixen al restabliment d’una dinàmica més favorable a les condicions de cadascú, sense imposar una disposició mecànica concreta.

D’aquesta manera s’assolirà el grau de correcció adequat a cada circumstància. Ja que els tractaments no han de ser estandarditzats sinó adaptats a cada individu.

Reeducació vascular

Les arteries, els capil·lars, les venes i els vasos limfàtics són els elements constitutius del nostre cos que faciliten la distribució de nutrients, metabòlits, ions, oxigen,… i la captació o recaptació de les restes que les nostres cèl·lules generen pel seu funcionament, així com els excedents que no han estat utilitzats. Aquest mecanisme de distribució i recollida està condicionat per una gran quantitat de processos que vénen marcats per la nostra genètica així com per la nostra manera d’interaccionar amb el món. Així per exemple, certes conductes són més saludables que d’altres: no fumar, practicar esport… L’alteració en el funcionament del cor, del ronyó, del fetge i/o altres òrgans pot generar alteracions en la distribució i recollida dels fluids.

De vegades l’alteració deriva de procediments quirúrgics indispensables per a la supervivència, com ara la cirurgia del càncer o els tractaments adjunts (quimioteràpia, radioteràpia,…). Independentment de la causa associada, aquestes alteracions tenen com conseqüència l’edema. Aquest, en funció de les seves característiques qualitatives es considerarà un fleboedema si és fluid o limfoedema si és macromolecular. L’estudi individualitzat del pacient permetrà juntament amb altres informacions determinar la seva causa. La reeducació vascular respon al conjunt de tècniques específiques aplicades a fi i efecte de restituir l’equilibri hidrodinàmic més adequat. És a dir, per restablir el flux natural dels líquids en l’organisme.

Adoptar certes posicions, practicar teràpies correctives (massatge d’estimulació venosa, tècniques d’afavoriment funcional de les artèries ,drenatge limfàtic manual, embenat multicapes, mitjans de contenció,…) són alguns dels procediments emprats per restituir l’equilibri hidrodinàmic. L’anàlisi clínica determina quin és el procediment més adequat en cada circumstància.

Fisoteràpia Horra

C/ Antoni Gaudí, 15, 5è 1a

43202 Reus

T 977 011 692 · M 660 425 526